Ramón Xirau

Preguntas al verderol

 

.

I


¿Volies dir, potser, paraules noves?
¿Son noves les paraules?
¿que et dirán
que no dirán?
Verdum, verdum
sí, bell verdum
¿l’arbre de l’Aire et canta
endíns, enfons, en el recer de la Memoria
en el secret, verdum, de la Memoria?

II


Cauen les feulles
cauen esqueixos
tot blancs de neu,
l’orenata ha tornat
talla retalla el cel
¿és la mateixa llum?

III

Ara al matí
vora del mar respiras
novament nou.
Mireu els arbres verds
les flors vermelles.

IV

¿On és, Amor, aquell verdum
del bosc, del cant, de la Memoria?

Canta el verdum
a l’ombra de la branca.




I


¿Querías, tal vez, palabras nuevas?
¿Son nuevas las palabras?
¿qué te dirán
qué no dirán?
Verderol, verderol,
sí, bello verderol
¿el árbol del Aire te canta
adentro, al fondo, en el secreto de la Memoria
en el secreto, verderol, de la Memoria?

II


Caen las hojas
caen tallos blancos de nieve.
La golondrina ha vuelto
corta recorta el cielo
¿es ésta la misma luz?

III

Ahora de mañana
cerca del mar respiras
nuevamente nuevo.
Mirad los árboles verdes
las flores rojas.

IV

¿Dónde está, Amor, el verderol aquel
del bosque, del canto, de la Memoria?

Canta el verderol
a la sombra de la rama.

 

8 de julio de 2002

Ramón Xirau, "Preguntas al verderol", Fractal 23, octubre-diciembre, 2001, Año VI, Volumen VI, pp. 31-35